La situació terrestre i el recursos naturals, com ara el riu Llobregat, haurien facilitat el poblament arreu del terme des de l’època iber. Situat entre balmes i terrasses fluvials, es creu que ja era un punt de pas influent de l’antic camí saliner de Cardona fins a Vic.
Tanmateix, el poblament de Gerundella va ser més tardà, vora l’any 798, un cop l’indígena Borrell de l’Imperi Carolingi va ocupar els castells de Cardona, Casserres i de la ciutat d’Osona per repoblar la terra plana amb els pobles migrats a les muntanyes a conseqüència de les invasions germàniques i musulmanes. A principis del s. X, el poblament era poc abundós i dispers. D’una banda, un petit nucli de població que s’havia format al voltant de l’eremitori de Sant Marc i d’altra banda, un conjunt de masos de conreu de Gerundella, tal com es documenta, l’any 899, durant la consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan.
La situació terrestre i el recursos naturals, com ara el riu Llobregat, haurien facilitat el poblament arreu del terme des de l’època iber. Situat entre balmes i terrasses fluvials, es creu que ja era un punt de pas influent de l’antic camí saliner de Cardona fins a Vic.
Tanmateix, el poblament de Gerundella va ser més tardà, vora l’any 798, un cop l’indígena Borrell de l’Imperi Carolingi va ocupar els castells de Cardona, Casserres i de la ciutat d’Osona per repoblar la terra plana amb els pobles migrats a les muntanyes a conseqüència de les invasions germàniques i musulmanes. A principis del s. X, el poblament era poc abundós i dispers. D’una banda, un petit nucli de població que s’havia format al voltant de l’eremitori de Sant Marc i d’altra banda, un conjunt de masos de conreu de Gerundella, tal com es documenta, l’any 899, durant la consagració de l’església de Santa Maria d’Olvan.
El 10 de setembre de 1369, Andreu de Fenollet, últim fill natural de la Portella, va vendre al seu nebot Pere Galceran III de Pinós, les baronies de la Portella i de Lluçà. L’adquisició de la fortificació de Gerundella va ser de gran utilitat i necessitat per tal de teixir una connexió directa amb els dominis dels Pinós a Bagà i com a refugi davant del control reial de Berga.
Durant la baronia la baronia de Pere Galceran de Pinós, Gerundella incorpora l’art del teixit com a font econòmica aprofitant l’impost sobre teixits de la Generalitat de Catalunya, l’any 1380. Amb la mort de Galceran VII, l’any 1470, la línia directa i legítima dels Pinós es va interrompre. Després d’un llarg plet entre familiars del baró difunt, Felip Galceran de Castre Pinós va fer-se valer de les armes per aconseguir els terrenys berguedans tot nomenant al fill natural de Galceran VII, Francesc Galceran, procurador i governador general de la baronia.
L’any 1516, el fill natural de Galceran VII va guanyar la batalla legal contra el vescomte d’Evol i els comtes de Lerin i va recuperar els dominis dels Pinós. D’aquesta manera, el s. XVI, la baronia retornà a un fill natural de Pinós que va decidir dividir-la en dos: baronia alta i baixa de muntanya. Arran de la reunió dels Privilegis de Gironella, la qual va ratificar també els cònsols i els jurats per a la gestió municipal, les bases d’elecció es van modificar a través del model insculatori. Així doncs, l’any 1635 van sortir escollits els primers representants de la vila mitjançant l’atzar d’una mà innocent d’un nen que treia els noms d’una bossa de cuir.
La jornada d’elecció es realitzava cada any per Pasqua i el lloc era el cementiri. Un cop el traspàs de poders realitzat, el govern podia començar a actuar; generalment es reunia sota el nom de consell general. El consell general prenia ja aleshores les decisions més importants de la vila i tenia potestat per modificar altres qüestions, com ara el trasllat de les festes d’hivern a l’estiu, per Sant Roc, per tal que fossin més concorregudes. El consell general va governar Gironella fins ben entrat el s. XIX.
Fins al s. XIX, els camins rals van constituir una xarxa de comunicació terrestre, però amb l’avançament cap a la modernitat es van fer petits, Gironella en tenia 5 que començaven al nucli històric i es dirigien cap a Casserres, Berga, Prats, Cardona, etc. Per això, l’any 1847 es va construir la primera carretera fora del nucli antic amb l’esforç dels gironellencs aturats de l’època.
Gironella avançava cap a l’època moderna, un altre fet demostrable va ser l’arribada del tren el 1887. Durant aquella època, Gironella ja no formava part de cap baronia i actuava com a entitat pròpia després de la venda dels drets i béns de la vila al procurador de Berga, Francesc Guitart i va haver de patir les conseqüències de recuperació econòmica després de les carlinades com a ens autònom.
La recuperació econòmica definitiva del poble va arribar amb la Industrialització, un fort motor econòmic per a la vila que es remuntava a èpoques medievals. Els oficis dels vilatans eren d’herència medieval i cap al 1861, Gironella començaria a viure el canvi del tèxtil manual a l’aparició del tèxtil mecanitzat de la mà de la família Alsina i de la família Teixidor Bassacs i més tard la família Viladomiu, capdavanters al municipi en construir colònies industrials. Aleshores, la vila va conèixer el canvi demogràfic, econòmic i urbà amb més impacte de tots els temps.
Als segles XIX i XX, Gironella va patir un auge associatiu. El poble s’anava remodelant amb actuacions destacables: el desplaçament de l’antic cementiri al nou, l’allargament del pont en una única estructura, el trasllat de l’escorxador de Cal Forrol a la ubicació actual, el sistema de clavegueram del nucli històric, l’empedrat d’alguns carrers i l’ampliació de la plaça de la Vila. La construcció de l’escola a l’actual edifici de la carretera, l’arribada de l’aigua potable i de l’enllumenat elèctric, o bé l’obertura dels cinemes El Colonial, La Maravilla i, més, endavant únicament el cinema Ideal. El poble seguia amb les incorporacions de principis de segle XX: el telèfon, el telègraf, els cotxes i un sortidor de benzina.
L’any 1936, la població de Gironella era de 4356 habitants. La majoria treballaven a les quatre grans empreses de filats o a les serradores i tallers de fusteria. Els gironellencs també es dedicaven a l’alimentació, les begudes, l’estètica, la moda i el calçat, entre altres. La Guerra Civil va deixar una empremta desafortunada, amb 100 morts, ja fos de gironellencs republicans i franquistes que lluitaren al front, o ferits de guerra que passaven i es morien. No obstant això, en ple creixement demogràfic amb la industrialització, Gironella va recuperar població amb el boom d’immigració de famílies espanyoles que es van establir al poble als anys 60 del segle passat.
Les construccions més antigues que es conserven és l’Eremitori pre-romànic de Sant Marc a Cal Bassacs i les restes del pont del Diable al riu Llobregat, les muralles i les restes del castell al nucli antic, l’Església vella de Santa Eulàlia, segles XIII-XIV, actualment adaptada per a activitats culturals. El Pont Vell citat ja al 1389.
La Gironella actual, amb una altitud mitjana de 469 metres i una població de més de cinc mil habitants, s’estén a banda i banda del riu Llobregat. La part més moderna s’estén a la riba dreta del riu. El carrer principal és l’avinguda Catalunya que junt amb els carrers del seu entorn, places amb aparcament i zones arbrades, voreres amples i ajardinades, formen en conjunt un centre comercial obert d’una rellevant importància.
Seguint amb la part moderna, ens trobem després de passar el pont de les Eres, a la riba esquerra del riu, on hi trobarem els grans equipaments com el Centre d’Atenció Primària (CAP), La Llar, l’Institut d’Ensenyament Secundari (IES), la zona esportiva, la casa de colònies, les zones residencials i les urbanitzacions. La part més antiga de la Vila s’estén vers al cim d’un turó haven sortejat els diferents nivells que el configuren. Aquest nucli antic, o històric, es pot visitar començant pel Pont Vell, tot admirant el mirall d’aigua del riu Llobregat al seu pas pel nucli urbà, les famílies d’ànecs silvestres, la fauna, la flora i el seu sortidor Gèiser.
Seguint pont amunt, uns carrers estrets i costeruts i de pedres millenàries s’enfilen cap a l’antiga presó, sota el rellotge. Carrerons amunt, arribem a les places de la Vila i de l’Església nova de Santa Eulàlia. Passejant pels carrers Roser i Olvan Alt respirarem pau i tranquillitat tot admirant la bellesa d’aquest conjunt històric medieval i ens n’adonarem que estem en una vila amb un passat i una història important. Un cop arribats a aquesta part de la població no podem deixar de visitar l’Església Vella de Santa Eulàlia. L’església, romànica de transició, devia ser construïda als segles XIII-XIV (1329). Més tard, probablement al segle XIV-XV, sota el domini dels Agulló-Pinós, es construiria la part gòtica. Actualment s’ha reconvertit en centre d’activitats culturals.
Per l’escala de cargol de pedra visitarem l’antiga teulada, feta amb lloses de pedra de la zona. Pujant pels dos pisos del campanar, gaudirem d’una digna i impressionant talaia. Molt interessant de visitar és l’església nova de Santa Eulàlia iniciada l’any 1903 a partir d’un projecte de l’arquitecte Alexandre Soler i March, d’estil modernista, i acabada totalment l’any 1958. Destaquen les seves pintures i els vitralls. Té una rellevant importància el seu Sant Crist, obra d’art provinent del’antiga església suposadament del segle XV-XVI, i també és interessant la talla de Sant Roc de la mateixa època. La Vila de Gironella és un centre comercial obert, amb una tradició comercial històrica que arrossega de segles. Ja l’any 1405, Gironella, degut a la important activitat comercial de l’època, rep del rei Martí, permís per celebrar mercat i fires cada dijous i per Sant Martí.
I així, al llarg dels anys, Gironella s’ha anat convertint en un centre comercial obert del Berguedà, d’una rellevant importància. El comerç del municipi és l’exponent més clar de la vitalitat de la població posant els seus establiments comercials a un alt nivell de selecció i qualitat en la seva oferta. Gràcies a l’Associació de Comerciants de Gironella, pionera a la comarca, i també a Catalunya en l’associacionisme comercial. La seva fundació data de l’any 1908. Actualment està unida a la UBIC a través de l’ABC.
Gironella disposa de serveis tals com Oficina Municipal d’Informació al Consumidor, Servei Integral d’Ocupació, IES, Residència per a Gent Gran, Centre de Dia, CAP, Serveis Socials integrals, Servei d’Ajuda a domicili, Creu Roja, Bombers, Escola d’Art i Disseny, gimnàs, rocòdrom al centre comercial o paret d’escalada a la Font del Balç. Gironella conté tres colònies industrials amb quatre fàbriques tèxtils, cada una d’elles amb construccions arquitectòniques singulars: Torre o casa dels amos, església i habitatges pels obrers que en conjunt formen el patrimoni arquitectònic més important de la Vila.
Una passejada-caminada per la Ruta de les Colònies és molt recomanable, pels seus camins recuperats, d’una bellesa única i inèdita, incomparable. Una de les parts més emblemàtiques al terme de Gironella és començar per l’indret de la riera d’Olvan i anar seguint vorejant el riu aigües avall. Perduda en la immensitat del temps i d’autor anònim, la cançó Gironella Vila Bella, així com una altra versió amb estrofes semblants però diferents Roseta de Gironella, formen part de la cultura popular i constitueixen un llegat ancestral de gran valor històric.
ESCUT DE GIRONELLA
D’or, D’or , un sautor ple de gules (creu de Santa Eulàlia) cantonat de 3 pinyes (de les armes dels Pinós) de sinople. Per timbre una corona de marquès.
L’actual escut heràldic de Gironella es va aprovar en sessió plenària el 2 de març de 1986 segons un disseny de l’heraldista Armand de Fluvià que va tenir en compte les referències històriques de la vila. Aquest escut està format per dos elements principals: la creu plena de Santa Eulàlia, patrona de la vila i les pinyes dels Pinós. Un altre element important és la corona de marquès, títol concedit al senyor de Gironella, Josep d’Agulló Pinós , el 1702. Decret 108/3.4.1986