Segons Joan Amades al Costumari Català, el ball de l’Almorratxa o ball de la Torratxa és una variant del ball cerdà. L’Almorratxa a Gironella es balla per la Festa Major.
Algunes unes fonts daten l’origen del ball als segles XV-XVI i vinculen el seu significat als mals usos de l’època feudal i al ball festiu en què el senyor confraternitzava amb el poble. Aquesta és una bona interpretació del ball, en el qual intervé el senyor feudal fent un pas de dansa amb totes les noies, que són remullades amb perfum de l’Almorratxa.
El ball simbolitza un casament. El senyor feudal, l’amo de la vila i de totes les terres, tenia tot el poble sota el seu poder. Entre molts altres, també tenia el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit de casada amb qualsevol la núvia. El fet de remullar-les amb el perfum de l’almorratxa representa la possessió que té sobre elles.
La tradició del pubillatge està arrelada a molts pobles de tot Catalunya i entre ells, hi ha la vila de Gironella. El pubillatge neix a les famílies rurals catalanes dels segles XVIII i XIX. La pubilla era l’hereva de la família quan no es tenia cap fill mascle, ella era l’encarregada de conservar el patrimoni familiar. A la meitat del segle XX va començar a organitzar-se el Certamen de la Pubilla de Catalunya.
Actualment, organitzats per el Foment de les Tradicions Catalanes, els pobles de Catalunya seleccionen anualment un hereu, una pubilla, un hereuet i una pubilleta que s’encarreguen de representar el municipi a la comarca i arreu del país en un context festiu i cultural. A Gironella s’elegeixen anualment en un acte solemne i tradicional.
Actualment la pubilla, l’hereu, la pubilleta i l’hereuet de la vila de Gironella són Iria Mozas, Ivan Raja, Ona Carbonell i Axel Oró.
Aquesta és la llista de les pubilles i els hereus de Gironella des de la seva creació:
1994: Pubilla: Olga Marco / Primera dama: Mònica Font / Segona dama: Assumpció Valls
1995: Pubilla: Imma Roca / Primera dama: Olga Colell / Segona dama: Marta Prat
1996: Pubilla: Maria Casellas / Primera dama: Sandra Sala / Segona dama: Sandra Vilalta
1997: Pubilla: Maria Valls / Primera dama: Gladys Serra / Segona dama: Gemma Rico
1998: Pubilla: Sílvia Giner / Primera dama: Mariona Giné / Segona dama: Noemí Comas
1999: Pubilla: Anna Boix / Primera dama: Marta Vila / Segona dama: Lídia Jiménez
2000: Pubilla: Esther Bosoms / Primera dama: Esther Duarri / Segona dama: Núria Corominas
2001: Pubilla: Núria Prat / Primera dama: Marta Giner / Segona dama: Marta Diaz
2002: Pubilla: Gemma Estrada / Primera dama: Gemma Martínez
2003: Pubilla: Eva Santamaria / Primera dama: Paula Colilles/ Hereu: Oriol Vilalta / Fadrí: Josep Lluís Boix
2004: Pubilla: Laura Serra / Hereu: Isaac Ambrós / Dama: Alba López
2005: Pubilla: Lola Aymerich / Hereu: Xavier Sorines / Dama: Sara Rosiñol
2006: Pubilla: Anna Argelaguer / Hereu: David Saborido / Dama: Núria Casals
2007: Pubilla: Ester Tarrés / Dama: Sònia Coromina / Hereu: Roger Ballús / Fadrí: Òscar Sànchez
2008: Pubilla: Júlia Giner / Hereu: Guillem Jabardo
2009: Pubilla: Mònica Roca / Hereu: Jordi Pujols / Primera dama: Clara Serra
2010: Pubilla: Alba Freixa / Hereu: Cristian Reyes
2011: Pubilla: Ester Roca / Hereu: Àlvar Gómez
2012: Pubilla: Àngela Roman / Hereu: Gerard Pérez
2013: Pubilla: Queralt Portell / Hereu: Martí Pons
2014: Pubilla: Anna Ferrer / Hereu: Daniel Raya
2015: Pubilla: Cristina Subirà / Hereu: Ferran Camps
2016: Pubilla: Mireia Roca / Hereu: Oriol Riba
2017: Pubilla: Alba Busoms / Hereu: David Molina
2018: Pubilla: Núria Subirana / Pubilleta: Judit Montraveta / Hereuet: Guillem Prenafeta
2019 / 2020: Pubilla: Núria Roca / Hereu: Jordi Puig / Pubilleta: Ània Dalmau / Hereuet: Arnau Dalmau
2021: Pubilla: Anna Roca / Hereu: Arnau Masachs / Pubilleta: Ènia Puig / Hereuet: Pere Cardona
2022: Pubilla: Laura Badia / Hereu: Eudal Cardozo / Pubilleta: Arlet Dalmau / Hereuet: Angel Argelich
2023: Pubilla: Núria Pla / Hereu: Jan Arco / Pubilleta: Jana Vilaplana / Hereuet: Guillem Vancell
2024: Pubilla: Laia Santcliments / Hereu: Adrià Vancell / Pubilleta: Iris Bella / Hereuet: Roc Serra
2025: Pubilla: Iria Mozas / Hereu: Ivan Raja / Pubilleta: Ona Carbonell / Hereuet: Axel Oró
Una versió íntegra de la cançó de Gironella.
A Gironella,
que és vila molt bella,
hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n’aconsolen,
desitjaria
poder-m’hi casar.
Jo vaig i vinc
per la vora, vora de l’aigua;
jo vaig i vinc
per la vora, vora del riu.
Rosa, Roseta,
ara com sempre,
Rosa, Roseta
l’amor me’n teniu.
La vostra cara
és una primavera
un jardí n’era
de totes les flors.
De les donzelles
sou la més bella;
no hi ha altra estrella
comsenblanta a vós.
Una roseta
teniu a la cara;
una a la cara
i una altra en el front.
Els vostres ulls
són dos estrelles
que m’enlluminen
a la fi del món.
Els vostres ulls,
cabells i orelles;
pits i mamelles,
me’n tenen lligat;
Les vostres trenes
ne són cadenes
que me n’arrastren
sense pietat.
Quan jo hi venia,
a la rectoria
m’hi divertia
tant com podia;
la gent parlava
de nosaltres dos.
Per Sant Andreu
a la plaça ballen;
gentil Roseta,
divertim-s’hi bé;
Potser serà
l’última vegada,
gentil minyona,
que amb vós ballaré.
Quan jo hi passava,
al pla de Corbera,
giro endarrera
I em poso a plorar.
Dic: -Adéu, vila!
Dic: -Adéu, nina!
Tu n’ets la causa
si me’n tinc d’anar.
Una versió més curta i lleugerament diferent de la mateix cançó recollida al llibre Arrels, Viles i Pobles. Aquí s’explica que a la comarca del Berguedà fou molt coneguda la cançó Roseta de Gironella, amb la tonada de la qual se celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; en ocasions, les dones que feinejaven pel camp la utilitzaven també com a base d’una mena de dansa de caire màgico-mimètic en què, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al so d’aquesta cançó popular.
Popularment, les estrofes que es coneixen són més poques i en una versió diferent d’aquestes dues anteriors:
A Gironella
una vila molt bella,
n’hi ha una donzella
que a mi em fa penar.
Si els seus ho volen,
se n’aconsolen.
Desitjaria
poguer-m’hi casar.
Jo en vaig, en vinc
de la vora, vora de l’aigua;
jo en vaig, en vinc
per la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre,
l’amor manteniu.
Quatre vegades
la n’he demanada,
quatre vegades
que m’han dit que no.
Quatre vegades,
quatre carbasses…
Déu en conservi
la bona llavor.
Jo en vaig, en vinc
de la vora, vora de l’aigua;
jo en vaig, en vinc
per la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre,
l’amor manteniu.
Quan ja en passava
pels plans de Corbera,
me’n giro enrere
i em poso a plorar:
Ai, adéu vila,
ai adéu nina…
Tu n’ets la causa
si me’n tinc d’anar.
Jo en vaig, en vinc
de la vora, vora de l’aigua;
jo en vaig, en vinc
per la vora, vora del riu.
Ara i com sempre,
Rosa, Roseta,
ara i com sempre,
l’amor manteniu.
L’any 1980 s’estrenaren els gegants Mustaci i Ciriaca a Viladomiu Nou en motiu del 75è aniversari de la construcció de l’església.
Els gegants actuals, en Tomàs i l’Antònia tenen el nom dels primers personatges dels que es té constància escrita a la colònia. Representen personatges del segle XIX i són una rèplica de Rafael Canal, el seu impulsor i Marina Mujal, la dissenyadora.
L’any 2025, s’incorpora un nou element al Seguici festiu de Gironella, amb la voluntat de que el jovent del municipi, també participi en les manifestacions festives i de cultura tradicional de la Vila.
El projecte de construïr una gegantona per la Vila, va ser impulsat pel Consell d’Infants de Gironella, comptant amb la implicació i el suport d’institucions i entitats del municipi. Així neix la gegantona Raimunda.
La figura, va ser realitzada per l’escultor solsoní Pau Reig i la indumentària per la gironellenca Judit Caellas.
La gegantona vol homenatjar a Na Raimunda Bassacs i Fornells (1818-1883), nascuda a Gironella, en el si de la família Bassacs, dedicada a la fabricació de teixits.
Des del 2001 els cap gorossos de Gironella, els Poca Soltes, desfilen pels carrers delmunicipi durant els dies de Carnestoltes. Formats per quatre figures representatives de persones que han marcat un abans i un després a les festes de Gironella.
Els Poca Soltes de Gironella són el Sebas, la Teresa, el Ferrer i el Pintor.
El Lleó de Gironella és la imatge de protocol oficial de la Vila de Gironella, encarna la força i la majestuositat de la Vila i el caràcter del seus Vilatans.
El Lleó va ser creat l’any 2023 per l’escultor Pau Reig de Solsona. El Lleó és una part indispensable de les nostres festes i altres esdeveniments especials, captivant petits i grans amb les seves impressionants aparicions. També durant el 2023 es va compondre una música específica per al seu ball de protocol, composició feta pel compositor berguedà Robert Agustina instrumentada per a cobla.
A tall de curiositat, la melodia majestuosa pel Lleó inclou però tonades dels Goigs de Sant Roc i Sant Marc. El primer enregistrament va ser fet per la Cobla Berga Jove. El Lleó te un pes de 45kg i fa uns 2 metres de llargada. La secció del Lleó treballa per mantenir viva aquesta icona cultural.
