Ball de l’Almorratxa

Segons Joan Amades al Costumari Català, el ball de l’Almorratxa o ball de la Torratxa és una variant del ball cerdà. L’Almorratxa a Gironella es balla per la Festa Major.

Algunes unes fonts daten l’origen del ball als segles XV-XVI i vinculen el seu significat als mals usos de l’època feudal i al ball festiu en què el senyor confraternitzava amb el poble. Aquesta és una bona interpretació del ball, en el qual intervé el senyor feudal fent un pas de dansa amb totes les noies, que són remullades amb perfum de l’Almorratxa. 

El ball simbolitza un casament. El senyor feudal, l’amo de la vila i de totes les terres, tenia tot el poble sota el seu poder. Entre molts altres, també tenia el dret de cuixa, que consistia en passar la primera nit de casada amb qualsevol la núvia. El fet de remullar-les amb el perfum de l’almorratxa representa la possessió que té sobre elles.

El pubillatge

La tradició del pubillatge està arrelada a molts pobles de tot Catalunya i entre ells, hi ha la vila de Gironella. El pubillatge neix a les famílies rurals catalanes dels segles XVIII i XIX. La pubilla era l’hereva de la família quan no es tenia cap fill mascle, ella era l’encarregada de conservar el patrimoni familiar. A la meitat del segle XX va començar a organitzar-se el Certamen de la Pubilla de Catalunya. Actualment, organitzats per el Foment de les Tradicions Catalanes, els pobles de Catalunya seleccionen anualment un hereu, una pubilla, un hereuet i una pubilleta que s’encarreguen de representar el municipi a la comarca i arreu del país en un context festiu i cultural. A Gironella s’elegeixen anualment en un acte solemne i tradicional. 

Actualment la pubilla, l’hereu, la pubilleta i l’hereuet de la vila de Gironella són Núria Pla, Jan Arco, Jana Vilaplana i Guillem Vancell.

Aquesta és la llista de les pubilles i els hereus de Gironella des de la seva creació:

1994: Pubilla: Olga Marco / Primera dama: Mònica Font / Segona dama: Assumpció Valls

1995: Pubilla: Imma Roca / Primera dama: Olga Colell / Segona dama: Marta Prat

1996: Pubilla: Maria Casellas / Primera dama: Sandra Sala / Segona dama: Sandra Vilalta

1997: Pubilla: Maria Valls / Primera dama: Gladys Serra / Segona dama: Gemma Rico

1998: Pubilla: Sílvia Giner / Primera dama: Mariona Giné / Segona dama: Noemí Comas

1999: Pubilla: Anna Boix / Primera dama: Marta Vila / Segona dama: Lídia Jiménez

2000: Pubilla: Esther Bosoms / Primera dama: Esther Duarri / Segona dama: Núria Corominas

2001: Pubilla: Núria Prat / Primera dama: Marta Giner / Segona dama: Marta Diaz

2002: Pubilla: Gemma Estrada / Primera dama: Gemma Martínez 

2003: Pubilla: Eva Santamaria / Primera dama: Paula Colilles/ Hereu: Oriol Vilalta / Fadrí: Josep Lluís Boix

2004: Pubilla: Laura Serra / Hereu: Isaac Ambrós / Dama: Alba López

2005: Pubilla: Lola Aymerich / Hereu: Xavier Sorines / Dama: Sara Rosiñol

2006: Pubilla: Anna Argelaguer / Hereu: David Saborido / Dama: Núria Casals

2007: Pubilla: Ester Tarrés / Dama: Sònia Coromina / Hereu: Roger Ballús / Fadrí: Òscar Sànchez

2008: Pubilla: Júlia Giner / Hereu: Guillem Jabardo

2009: Pubilla: Mònica Roca / Hereu: Jordi Pujols / Primera dama: Clara Serra

2010: Pubilla: Alba Freixa / Hereu: Cristian Reyes

2011: Pubilla: Ester Roca / Hereu: Àlvar Gómez

2012: Pubilla: Àngela Roman / Hereu: Gerard Pérez

2013: Pubilla: Queralt Portell / Hereu: Martí Pons

2014: Pubilla: Anna Ferrer / Hereu: Daniel Raya

2015: Pubilla: Cristina Subirà / Hereu: Ferran Camps

2016: Pubilla: Mireia Roca / Hereu: Oriol Riba

2017: Pubilla: Alba Busoms / Hereu: David Molina

2018: Pubilla: Núria Subirana / Pubilleta: Judit Montraveta / Hereuet: Guillem Prenafeta

2019 / 2020: Pubilla: Núria Roca / Hereu: Jordi Puig / Pubilleta: Ània Dalmau / Hereuet: Arnau Dalmau

2021: Pubilla: Anna Roca / Hereu: Arnau Masachs / Pubilleta: Ènia Puig / Hereuet: Pere Cardona

2022: Pubilla: Laura Badia / Hereu: Eudal Cardozo / Pubilleta: Arlet Dalmau / Hereuet: Angel Argelich

2023: Pubilla: Núria Pla / Hereu: Jan Arco / Pubilleta: Jana Vilaplana / Hereuet: Guillem Vancell

Canço de Gironella

Una versió íntegra de la cançó de Gironella.

A Gironella, 
que és vila molt bella, 
hi ha una donzella 
que a mi em fa penar. 
Si els seus ho volen, 
se n’aconsolen, 
desitjaria 
poder-m’hi casar. 

Jo vaig i vinc 
per la vora, vora de l’aigua; 
jo vaig i vinc 
per la vora, vora del riu. 
Rosa, Roseta, 
ara com sempre, 
Rosa, Roseta 
l’amor me’n teniu. 

La vostra cara 
és una primavera 
un jardí n’era 
de totes les flors. 
De les donzelles 
sou la més bella; 
no hi ha altra estrella 
comsenblanta a vós. 

Una roseta 
teniu a la cara; 
una a la cara 
i una altra en el front. 
Els vostres ulls 
són dos estrelles 
que m’enlluminen 
a la fi del món.

Els vostres ulls, 
cabells i orelles; 
pits i mamelles, 
me’n tenen lligat; 
Les vostres trenes 
ne són cadenes 
que me n’arrastren 
sense pietat. 

Quan jo hi venia, 
a la rectoria 
m’hi divertia 
tant com podia; 
la gent parlava 
de nosaltres dos. 

Per Sant Andreu 
a la plaça ballen; 
gentil Roseta, 
divertim-s’hi bé; 
Potser serà 
l’última vegada, 
gentil minyona, 
que amb vós ballaré. 

Quan jo hi passava, 
al pla de Corbera, 
giro endarrera 
I em poso a plorar. 
Dic: -Adéu, vila! 
Dic: -Adéu, nina! 
Tu n’ets la causa 
si me’n tinc d’anar.

Una versió més curta i lleugerament diferent de la mateix cançó recollida al llibre Arrels, Viles i Pobles. Aquí s’explica que a la comarca del Berguedà fou molt coneguda la cançó Roseta de Gironella, amb la tonada de la qual se celebraven ballades a diversos aplecs de la contrada; en ocasions, les dones que feinejaven pel camp la utilitzaven també com a base d’una mena de dansa de caire màgico-mimètic en què, agafades de dues en dues per la cintura, saltaven i giravoltaven al so d’aquesta cançó popular.
Popularment, les estrofes que es coneixen són més poques i en una versió diferent d’aquestes dues anteriors:

A Gironella 
una vila molt bella, 
n’hi ha una donzella 
que a mi em fa penar. 
Si els seus ho volen, 
se n’aconsolen. 
Desitjaria 
poguer-m’hi casar. 
Jo en vaig, en vinc 
de la vora, vora de l’aigua; 
jo en vaig, en vinc 
per la vora, vora del riu. 
Ara i com sempre, 
Rosa, Roseta, 
ara i com sempre, 
l’amor manteniu.
Quatre vegades
la n’he demanada, 
quatre vegades
que m’han dit que no. 
Quatre vegades,
quatre carbasses… 
Déu en conservi
la bona llavor. 
Jo en vaig, en vinc 
de la vora, vora de l’aigua; 
jo en vaig, en vinc 
per la vora, vora del riu. 
Ara i com sempre, 
Rosa, Roseta, 
ara i com sempre, 
l’amor manteniu.
Quan ja en passava
pels plans de Corbera, 
me’n giro enrere
i em poso a plorar: 
Ai, adéu vila,
ai adéu nina… 
Tu n’ets la causa
si me’n tinc d’anar. 
Jo en vaig, en vinc 
de la vora, vora de l’aigua; 
jo en vaig, en vinc 
per la vora, vora del riu. 
Ara i com sempre, 
Rosa, Roseta, 
ara i com sempre, 
l’amor manteniu.

Gegants i nans

L’any 1980 s’estrenaren els gegants Mustaci i Ciriaca a Viladomiu Nou en motiu del 75è aniversari de la construcció de l’església. 
Els gegants actuals, en Tomàs i l’Antònia tenen el nom dels primers personatges dels que es té constància escrita a la colònia. Representen personatges del segle XIX i són una rèplica de Rafael Canal, el seu impulsor i Marina Mujal, la dissenyadora.

Bibliografia

  • Amades, J. “Costumari català”. Edicions 62. Volum IV. Barcelona, 1982.
  • Colomer, M; d’Albàsola, C. “El ball cerdà de Gironella”. A: Trencadansa. Quaderns monogràfics de divulgació folklòrica. Núm. 2 (2001).
  • “Les danses tradicionals del Berguedà” Video. Fotovideo Luigi, Àmbit de recerques del Berguedà.
  • Soler, F. “A l’entorn del “ball cerdà””. A: Dovella .núm.
  • Colomer, M; d’Albàsola, C. “El ball cerdà de Gironella”. A: Trencadansa. Quaderns monogràfics de divulgació folklòrica. Núm. 2 (2001).
  • V.V.A.A. “Arrels. Viles i Pobles”. Vol IV. Ed. Mateu. Barcelona, 1985.
  • Valls, J. “El Tomàs i l’Antònia, nous gegants de Viladomiu”. A: El Vilatà: la revista del Berguedà. Núm. 91 (octubre 1991)