L’escola EL SOLC va néixer a Gironella el curs 1977-78, fruit de la inquietud d’uns pares i mares per donar als seus fills una educació basada en els principis de l’Escola Activa que, a grans trets, es fonamenta en:
l’ESCOLA ACTIVA estava oberta a nens i nenes de tota la procedència, possibilitats econòmiques i creences religioses.
EL SOLC valorava sobretot el desig d’aprendre per part dels alumnes i respectava les dificultats que tenia cada infant en l’adquisició de coneixements.
A l’escola no hi havia càstigs. Es parlava amb l’alumne que havia creat un conflicte per tal que fos conscient de les causes del seu comportament i de les repercussions que tenia en el seu entorn. Unes repercussions que l’infant havia de compensar d’acord amb el seu mestre.
EL SOLC no donava treballs per fer a casa. El seu aprenentatge ja s’havia dut a terme a classe. Tampoc no es feien exàmens ni es donaven notes perquè els mestres sabien com havia anat l’evolució de cada un dels seus alumnes i el punt on estava el seu aprenentatge. I en parlaven amb ells. Alhora les famílies rebien trimestralment un informe exhaustiu sobre l’evolució personal i acadèmica dels seus fills o filles.
En aquell temps, en l’apartat que ara s’anomena «tecnologies», es treballava a l’aula de fusteria, a la de fotografia, etc. D’aquí va sortir la fabricació d’una placa solar. D’altra banda, al pati hi havia gallines i un gall, i també un hort del qual n’havien de tenir cura els alumnes.
Atès que EL SOLC era un centre sense afany de lucre i sense cap subvenció, el manteniment del centre pertocava a les famílies, al professorat i a l’alumnat. En aquest sentit, es van dur a terme diverses activitats, com és ara la Fira de la Rampoina, on es venien objectes aportats per famíliars, treballs manuals fets per l’alumnat, productes de pastisseria elaborats artesanalment per membres de l’escola, les primeres samarretes i mocadors amb motius de La Patum, estampats per alumnes i mestres.
EL SOLC va ser la impulsora de la celebració del Carnestoltes, fent petites rues per la vila que, més endavant, van donar peu al Carnaval de Gironella. També va ser pionera en la venda de roses per la Diada de Sant Jordi. Aquestes activitats, entre altres, promovien la participació del poble i l’apropament entre EL SOLC i el seu entorn.
Tots els alumnes d’aquest centre educatiu van poder triar el seu futur, ja fos en estudis superiors com la Formació Professional o la Universitat, o exercir un ofici. EL SOLC va posar el seu granet de sorra, perquè creia que a l’escola no només es desenvolupava l’intel·lecte dels alumnes, sinó que també havia d’educar en l’afectivitat i la llibertat de pensament.
A EL SOLC s’aprenia, sobretot, experimentant. Es treballava, sempre que era possible, sobre el terreny, procurant fer-ho d’una manera globalitzada, és a dir, fonent diverses matèries en un mateix treball. Així, per exemple, es va fer una visita a unes vinyes de Navàs per conèixer i participar en el procés d’elaboració del vi: els alumnes van collir el raïm dels ceps, van ajudar a transportar-lo fins a les grans cubes i van aixafar-lo amb els peus per veure com en sortia el most i finalment poder-lo tastar.
A banda de les sortides per tractar un tema en concret, es feia anualment un campament d’una setmana per conèixer el país, des de tots els aspectes (geogràfics, socials, econòmics, entre d’altres). Amb aquest propòsit es va acampar a Blanes, a Pals, Vilanova i la Geltrú, Tarragona i el delta de l’Ebre. Cap a l’interior es va anar a la Garrotxa i a la Val d’Aran.És una de les torres més espectaculars i ostentotes de les existents a les colònies industrials del Berguedà. Fou construïda l’any 1900 seguint l’estil modernista. Les parets de la torre estan cobertes de pedra picada i les finestres són de fusta de melis.
Totes les sortides i acampades comportaven un treball previ, fet a classe, i en tornar a l’escola es posava en comú l’experiència i els coneixements obtinguts.
Dins el projecte d’EL SOLC els més petits de 4 i 5 anys també feien sortides:
EL SOLC es va tancar el 23 de juny de 1983 per una normativa que exigia unes instal·lacions que l’escola no es podia permetre. Així doncs, després de 6 anys d’existència, el curs 1982-83 va ser l’últim que es va impartir a la primera escola de pedagogia activa del Berguedà. Una existència curta, però que va marcar les vides de les famílies que la van integrar i també va incidir en la vida social de Gironella.
Al cap dels anys moltes d’aquelles famílies i mestres continuen estant en contacte i mantenen un relació molt especial fruit d’aquells anys compartits a EL SOLC. I, de tant en tant, fan trobades per recordar el passat, compartir el present i parlar del futur.