La colònia de Viladomiu Vell forma part del terme municipal de Gironella.
Situada a tocar del riu Llobregat, limita al nord amb Cal Bassacs, al sud amb Viladomiu Nou, a l’oest amb la C16 i a l’est amb el riu.
El fundador de Viladomiu Vell fou Tomàs Viladomiu i Bertran, el patriarca d’una nissaga que exemplifica el tipus de personatges i famílies que protagonitzaren l’impuls i difusió del model de la colònia industrial, a les comarques interiors de Catalunya, durant la segona meitat del segle XIX.
Els Viladomiu ja apareixen a la documentació històrica l’any 1512, quan eren propietaris d’una masia a Vilada (Berguedà). Posteriorment, durant el segle XVII, figuren com a paraires i com a teixidors. Més endavant, l’any 1798, Tomàs Viladomiu i Obiols, pare del fundador de Viladomiu Vell, s’instal·là a Sallent, s’hi casà i participà en diferents negocis relacionats amb la filatura i el tissatge. El fill seguí la trajectòria del pare i aviat es convertí en un industrial de prestigi.
Entre els anys 1847 i 1850, a més, fou alcalde de Sallent. L’any 1868, interessat per expandir els seus negocis, pujà Llobregat amunt fins que arribà a la plana de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Vell. Convençut que aquell era un bon lloc -pla, al costat del riu i barat- per construir-hi una fàbrica, comprà els terrenys. Tres anys després, el 1871, la fàbrica ja funcionava i es començà a construir el primer grup d’habitatges per als obrers, donant forma al carrer Vell de la colònia, que després va desaparèixer. En aquell mateix carrer, els Viladomiu hi feren construir un habitatge per a ells i una botiga de queviures.
A partir d’aquell moment, la colònia començà a crèixer ràpidament i amb pocs anys esdevingué una de les colònies del Llobregat amb més serveis i equipaments per als treballadors: habitatges, botiga, carnisseria, cafè, fonda, sastreria, escola, església (inaugurada el 1885), teatre (el nou s’inaugurà el 1918), escorxador i camp de futbol (1923).
A mesura que la colònia es consolidà i s’expandí demogràficament, també prengué impuls la vida associativa i cultural de Viladomiu Vell, destacant les representacions teatrals, la celebració de la Festa Major (des del 1883) i les caramelles (des del 1885), les festes religioses i les activitats esportives.
Aquesta fase de creixement de la colònia, tanmateix, no estigué exempta de tensions i situacions conflictives. La fàbrica produïa cada vegada més, però els obrers de la colònia havien de treballar moltes hores (dotze hores al dia, sis dies a la setmana) i en condicions molt dures (dins una fàbrica plena de pols -la borra-, plena de perills laborals i havent de suportar un soroll eixordador).
Per tal de protestar contra aquestes condicions laborals, els obrers es mobilitzaren durant els anys vuitanta del segle XIX. Aquest clima de mobilitzacions i conflictivitat laboral culminà amb les grans vagues de l’any 1890, com a conseqüència de les quals vuitanta obrers de Viladomiu Vell foren acomiadats i expulsats de la colònia. Una altra conseqüència, més a llarg termini, d’aquelles mobilitzacions fou la implantació, a càrrec dels amos i difós des de l’Església, de l’anomenat model social del paternalisme. Viladomiu Vell, com la majoria de colònies del Berguedà, funcionà a ple rendiment -deixant de banda crisis o sotracs més o menys puntuals o temporals- fins als anys setanta del segle XX.
També fins aquesta dècada la colònia seguí ben viva, amb la gent residint als pisos i els serveis funcionant. A partir d’aquells anys, i durant tota la dècada dels vuitanta, entraren en crisi el model de colònia industrial i la producció tèxtil. La fàbrica acabà tancant a finals dels anys vuitanta, però ja abans molta gent abandonà la colònia (per anar a buscar feina a un altre lloc o per anar a viure a Gironella) i els serveis també tendiren a tancar i a quedar obsolets.
Malgrat tot, alguns veïns decidiren quedar-se a viure a Viladomiu Vell i, quan la fàbrica tancà, adquiriren els seus habitatges en règim de propietat.
Es començà a construir l’any 1883, s’inaugurà el 1885 i fou rehabilitada el 1948. Està dedicada a Sant Marc i presenta cinc altars de marbre i diverses pintures. El campanar fou construït l’any 1950.
Es començà a construir el 1878 i s’inaugurà el 1910. Era una torre molt espectacular, però actualment presenta un estat de conservació molt deficient.
Fou construït l’any 1920.
Es construí l’any 1889 i després de la Guerra Civil deixà d’utilitzar-se. Actualment encara se’n conserva una part. Fins el 1936 marcava els límits de la colònia i els treballadors estaven obligats a no poder entrar ni sortir del recinte a partir de les 21h O 22h del vespre.
El primer fou construït l’any 1897. El passeig, llarg i ample carrer on destaca l’ombra d’uns grans plataners i els bancs construïts els anys vint del segle XX.
Els més antics que es conserven actualment daten de l’any 1887. Els més moderns són del 1950.