Situada al sud del municipi de Gironella, aquesta colònia tèxtil està a 5 quilòmetres del centre de la Vila i a 15 quilòmetres de Berga, la capital del Berguedà.
Per conèixer la història de Viladomiu Nou hem de fer referència, necessàriament, a la figura de Tomàs Viladomiu i Bertran, un industrial emprenedor que fou alcalde de Sallent (Bages) entre els anys 1847 i 1850. Tomàs Viladomiu -que provenia d’una família berguedana documentada des del segle XVI- adquirí uns terrenys situats a la Plana de Sant Marc, a Gironella, i l’any 1868 impulsà la construcció de Viladomiu Vell.
El senyor Viladomiu aviat s’adonà que el model de colònia industrial era un bon negoci i decidí comprar uns nous terrenys –situats a la Clau de Sant Marc, on avui trobem Viladomiu Nou- per ampliar la fàbrica. L’any 1880 es començà a construir la fàbrica que, a partir de l’any 1897 –quan els germans Josep i Jacint Viladomiu es partiren l’herència paterna-, esdevingué l’element central de Viladomiu Nou; que pas a pas s’anà consolidant com una colònia deslligada de Viladomiu Vell.
L’any 1900 s’iniciaren les obres de construcció de dos dels edificis més emblemàtics de Viladomiu Nou: la torre de l’amo i l’església. La torre ja fou utilitzada com a residència temporal dels Viladomiu a partir del 1902 i l’església s’inaugurà l’any 1905. En aquest procés de creixement de la colònia destacà la figura de Marc Viladomiu, que també fou qui comprà, l’any 1929, la fàbrica i la colònia del Guixaró. Durant la primera meitat dels anys trenta s’amplià la fàbrica i es construïren nous pisos. Durant la Guerra Civil (1936-1939) la fàbrica fou col·lectivitzada, però amb el desenllaç de la guerra i la instauració de la Dictadura Franquista, els Viladomiu recuperaren la propietat de la fàbrica i la colònia.
A partir de llavors i fins l’arribada de la crisi del sector tèxtil, la fàbrica funcionà a ple rendiment, la colònia seguí creixent demogràficament i aparegueren nous serveis: guarderia (1943), zona esportiva (1948) i nous pisos (1951).
La crisi del tèxtil i del model de les colònies industrials que acabà afectant totes les colònies del Berguedà es féu especialment evident, a Viladomiu Nou, a partir de l’any 1982. Finalment, la fàbrica tancà portes l’any 1991. Malgrat el tancament de la fàbrica, la colònia no quedà abandonada.
Actualment els pisos segueixen ocupats –majoritàriament per antics treballadors- i la fàbrica, amb uns nous propietaris, torna a funcionar.
La Torre de l’Amo es va començar a construir l’any 1899 i a l’estiu del 1902 la família Viladomiu ja hi féu estada. No se sap amb certesa però, segurament, les obres de construcció de l’edifici foren dirigides per Valentí Canudas, de Casserres. La torre fou utilitzada, pels propietaris, com a residència d’estiueig o per dormir-hi quan pujaven a controlar que la fàbrica, i el conjunt de la colònia, funcionessin correctament.
Dissabtes de 10.00h a 14.00h.
Diumenges de 16.00h a 20.00h
Més informació a www.visitgironella.cat
Les obres de construcció van començar l’any 1900, tres anys després que Viladomiu Nou esdevingués una colònia “independent” de Viladomiu Vell, i fou inaugurada l’any 1905.
Actualment la colònia està formada per 102 habitatges. Els més antics daten de l’any 1900 i els més nous, que conformen el Carrer Nou, són de l’any 1951.
Edifici construït l’any 1928. El 1943 fou reformat per tal d’acollir una petita comunitat de monges.
Aquest edifici fou construït l’any 1917 com a magatzem de la fàbrica i el 1952 es reformà per transformar-lo en el teatre-cinema de la colònia. Pot acollir 426 espectadors. L’any 1998 es va cremar l’escenari. Actualment no s’utilitza.
Edifici construït l’any 1957. Acull l’antiga escola dels nens i de les nenes, que havien de ser educats, com a tot arreu fins als anys setanta del segle XX, per separat. Els nens, de diferents edats i en una sola aula, tenien un mestre i les nenes, en canvi, eren educades per les monges del convent.