L’impulsor de Cal Metre va ser el berguedà Ramón Alsina i Postius, a qui nombraven “el Metre”, que procedia d’una família amb llarga tradició en el ram de la filatura i el teixit de cotó.
Ramon Alsina i Postius es va casar el 1824 amb Lluïsa Rodergas Comellas, membre d’una família berguedana dedicada a la filatura i al teixit des del segle XVIII. La fàbrica es va construir a partir de la compra per subhasta de l’antic molí fariner de la vila el dia 4 de desembre de 1860. Del molí és va aprofitar l’estructura i es va tornar a posar en funcionament. Així, durant el primer període es comptava amb la fàbrica i el molí. El 8 de juliol de 1861, Ramón Alsina comprava un terreny situat prop del molí, que posteriorment li va permetre ampliar la fàbrica.
La família, com tots els altres fabricants de riu berguedans, va traslladar la seva oficina comercial i la seva residència a Barcelona, però continuava mantenint una casa a Gironella on els propietaris feien llargues estades, especialment Ramon Alsina i el seu fill, que portaven directament la fàbrica. Ramon Alsina i Postius va morir l’any 1870 i va deixar com a hereu del seu patrimoni (la fàbrica, el molí i les terres de cal Metre) el seu fill Ramon Alsina i Rodergas. Ell va fer créixer i ampliar les instal·lacions, passant a tenir una gran fàbrica de filats i teixits de cotó i a la vegada, transformar el molí en una farinera adaptada al moment. En morir Ramon Alsina, un consell familiar va governar la fàbrica fins a la majoria d’edat del fill Marc Alsina Orriols, a l’any 1923; aquest moriria jove i sense descendència.
No es van nomenar hereus fins el 1940, corresponent-li a l’oncle i cosina, Joan i Montserrat Vilella Orriols, que crearien la societat “S.A. Fabril de Gironella” l’any 1947.
El creixement del nucli urbà de Gironella de final segle XIX comportà que el conjunt industrial de Cal Metre, que en un principi era fora del nucli, quedés engolit dins l’espai urbà d’aquesta vila. A causa d’aquesta proximitat, Cal Metre no desenvolupà un conjunt de serveis i equipaments propis com feren la majoria de les altres colònies del Berguedà, ja que els treballadors podien disposar dels de la vila. La fàbrica tèxtil, en major o menor mesura, va estar activa fins a començaments del segle XXI; actualment només algunes naus tenen altres utilitats diferents.