ESP
DESCRIPCIÓ I FUNCIONALITAT
L’antiga presó va ser una cel·la construïda a la part inferior de l’antiga Torre de l’Homenatge, a la placeta de pujada del castell de Gironella. Al petit espai amb una obertura lateral com a finestra, s’hi empresonava els vassalls que no complien els decrets i obligacions, o bé els enemics –sovint reials– de les baronies de la Portella, de Pinós o de Gironella (de Pinós i d’Agulló-Pinós), el llinatge de senyors i marquesos de la vila des del segle XII.
Cal destacar que la documentació més detallada de la presó pertany al primer terç del s. XVII, el moment el qual s’hi va empresonar sis dones acusades de practicar bruixeria, tal com recull l’apartat Procés de les Bruixes, del Llibre del Consell de Gironella de 1618. Els documents històrics no especifiquen amb certesa quin càstig deurien rebre, malgrat hi hagi fonts que esmentin que les van penjar, d’altres especifiquen que se’ls va confiscar els béns per pagar les despeses del procés i que van ser rapades per un barber.
La presó de Gironella va servir d’espai d’empresonament fins a principis del segle XX i, malgrat la minúscula dimensió de la cel·la, un cop la torre del rellotge finalitzada durant la república, en alguna ocasió, els presoners haurien aconseguit escapar-se del lloc ajudant-se de la corda de les campanes.
[...] El 12 d’abril es reuniren conjuntament els homes d’Olvan i Gironella, en una casa que hi havia a mig camí dels dos pobles, dita de l’Arnau Claveria, per acordar si pagarien al magnífic Francesc Sorribes, jutge de Berga, les cent lliures que els demanava per començar la causa contra les sis dones preses en el castell de Gironella, inculpades de ser bruixes. [...] El 8 de juny del mateix any el procés devia estar acabat, i s’acorda que el cònsul de Gironella vagi a Bellvehí, prop de Cervera, lloc de residència habitual dels Agulló, per tal d’informar-ne el senyor de Gironella. [...] Avui 2 de juny de 1620 sentenciaren sis bruixes a Gironella i això és ver perquè jo... ho he vist amb els meus ulls i aqueixes eren una Vallaura, una vídua Tor, una carbonera, una fadrina que li deien Descolorida, una covanera, una “Giralda del bat” i una altra carbonera de les Cases, muller de Guillem Juy i totes habitaven en la parroquia d’Olvan, quan era cònsul Francesc Barbut. [...] El 9 de maig de 1621 es reuniren novament els homes de Gironella i d’Olvan a casa d’Arnau Claveria per negociar l’extirpació de les bruixes que havien estat acusades en el procés i per tal de decidir si l’ensenyarien al jutge perquè decretés la captura de les inculpades. Es proposà de vendre els béns de les dones inculpades per pagar les despeses del procés. [...] Finalment el 15 d’agost de 1628 trobem l’última pinzellada d’aquest episodi, que ja durava massa temps: “Ses determinat l consell que los del Van fasen la causa per les bruxes ells tindran en llur terme y los de Gironella que fasen la causa per las que tindran en lo terme de Gironella y si tant ni a al Van com a Gironella, se acontentan ques fase la causa plegats y al demes se ajudaran com es de rao”.